| Orígens històrics |
Creat el 2013 com a partit euroescèptic. Es va radicalitzar cap al nacionalisme i el populisme antiimmigració. |
Successor del MSI neofeixista. Ha evolucionat cap a un conservadorisme nacionalista modern. |
Fundat el 2013, sorgit de l'escissió del PP. Nacionalista i ultraconservador. |
Creat el 1972 com a Front National, amb arrels en moviments nacionalistes i d'extrema dreta. |
Fundat el 2022, es defineix com a independentista i identitari, amb un discurs nacionalista català i antiimmigració. |
| Relació amb la UE |
Radicalment euroescèptic, proposa sortir de l'euro i, si no es reforma, de la UE. |
Crítica amb algunes polítiques de la UE, però no advoca per sortir-ne. |
Euroescèptic moderat, critica la centralització, però no proposa la sortida de la UE o l'euro. |
Crítica amb la UE, però no defensa abandonar-la; busca reformar-la des d’un enfocament sobiranista. |
Crítica amb la UE, però no planteja abandonar-la. Defensa la sobirania catalana dins el context europeu. |
| Política migratòria |
Molt restrictiva, advocant per deportacions massives i el rebuig de l'islam com a part d'Alemanya. |
Control de fronteres i gestió de fluxos migratoris amb països d’origen, però amb un discurs menys hostil. |
Oposició a la immigració il·legal i rebuig de l'islamisme, amb un discurs molt agressiu envers la multiculturalitat. |
Restrictiva, centrada en la limitació de la immigració i en prioritzar la població francesa en serveis i beneficis. |
Molt restrictiva, especialment amb la immigració il·legal i l’islam. Defensa la priorització dels catalans en serveis socials. |
| Cultura i identitat |
Defensa la "identitat cultural alemanya", oposant-se al multiculturalisme i a la diversitat cultural. |
Promou la "cultura i identitat italiana", amb un discurs nacionalista cultural. |
Defensa una Espanya unitària, catòlica i tradicional, oposant-se a les polítiques de diversitat. |
Promou la "prioritat nacional" i protegeix la identitat cultural francesa. |
Defensa la cultura catalana com a eix central, amb un discurs nacionalista català i oposició al multiculturalisme. |
| Política social |
Rebuig als drets LGTBI+ i al feminisme modern, amb un èmfasi en la família tradicional. |
Conservadora, amb èmfasi en la família tradicional, però menys bel·ligerant amb temes socials. |
Oposició als drets LGTBI+, feminisme i avortament. Defensa un model familiar catòlic i conservador. |
Defensa la família tradicional i és crítica amb el feminisme modern, però ha moderat el discurs sobre drets LGTBI+. |
Conservadora, centrada en la protecció de la família tradicional i crítica amb el feminisme modern i el col·lectiu LGTBI+. |
| Economia |
Neoliberal, amb propostes de reducció de la despesa pública i menys intervenció estatal. |
Intervencionista en sectors estratègics, amb suport a famílies i petites empreses. |
Conservador, defensa la baixada d'impostos i mesures per protegir sectors tradicionals. |
Sosté un model proteccionista i intervencionista per defensar el mercat intern i el treballador francès. |
Defensa una economia proteccionista per a Catalunya, amb priorització d'empreses catalanes i control de recursos locals. |
| Discurs nacionalista |
Nacionalisme cultural i ètnic, amb referències constants a l'"autenticitat alemanya". |
Nacionalisme cultural italià, però amb un to més pragmàtic i institucional. |
Nacionalisme espanyol fort, centrant-se en la unitat territorial i la tradició catòlica. |
Nacionalisme cultural francès, amb un discurs sobre "prioritat nacional" per als francesos en drets i beneficis. |
Nacionalisme català, amb un fort enfocament en la independència i el rebuig de la influència espanyola. |
| Relació amb l'islam |
Considera que "l'islam no pertany a Alemanya". Proposa restriccions al finançament de mesquites i al vel integral. |
Considera l'islam compatible si respecta la cultura italiana, però amb una vigilància més estricta del radicalisme. |
Discurs molt hostil contra l'islamisme i les comunitats musulmanes, centrant-se en el "perill" islamista. |
Critica la influència de l'islamisme, però proposa una integració basada en el respecte a la cultura francesa. |
Oposició clara a l’islam, especialment a la seva influència en la cultura catalana i europea. |
| Estratègia política |
Polaritzadora i provocadora, busca mobilitzar la seva base a través de la crispació política. |
Equilibri entre nacionalisme ferm i pragmatisme institucional per obtenir legitimitat governamental. |
Discurs agressiu i populista, sovint utilitzant temes com la immigració i la unitat nacional per polaritzar. |
Moderació estratègica en els últims anys, centrada a captar votants de classe treballadora i descontentes. |
Discurs radical i directe, amb un fort èmfasi en la sobirania catalana i en la crítica a les institucions espanyoles. |